La Selecció Catalana a l'OrienteeringOnline Cup

Els passats 14, 15 i 16 de juliol tres orientadors catalans vam prendre part a l'OOCup, a Eslovènia, com a representants del Catalonia National Team. Els nostres resultats, en uns terrenys de relleus kàrstic molt complicats, no van ser gaire espectaculars però l'experiència va valdre la pena pels molts coneixements que vam adquirir en aquesta competició, reflectits als resultats, on es veu que vam anar de menys a més.

Els intergrants de l'equip CAT vam ser Ferran Rigual (GRIONS), Aleu Agulló (XINOXANO) i Eduard Garcia (FARRA-O). L'expedició va ser completada per Tommi Tolkko, representant el Kalevan Rasti. La presència d'en Tommi va ser molt positiva per la quantitat de consells i experiència que ens va transmetre als altres tres.

Abans de començar, petita crítica

La FCOC no està passant el millor moment, amb una junta gestora provisional integrada per orientadors que fan el que poden. Si ajuntem aquest fet a que el Consell de l'Esport notifica a la FCOC la subvenció atorgada a la Selecció Catalana amb escasses setmanes d'antelació a les competicions, passa el que està passant la present temporada: es notifica als corredors massa tard que estan seleccionats i a la competició hi assisteixen pocs corredors, potser no els millors... o potser cap.

En aquest cas, vam haver de muntar el viatge nosaltres, fer les inscripcions, decidir les categories... Sobre les categories, cal dir que el Ferran Rigual va ser inscrit finalment a H20 degut a l'agrupació de categories. L'Aleu i jo vam triar H21A i no H21E ja que vam veure corredors de la selecció absoluta belga a aquesta categoria. I vam encertar.

14 juliol. Lajnar. Mitja distància: la novatada

La primera etapa ens va fer tocar de peus a terra. El relleu kàrstic d'Eslovènia no té res a veure amb els terrenys catalans (la prova, l'escala 1:7500 del mapa per a poder representar tots els detalls del relleu). Després dels 240 metres de desnivell per a arribar a la sortida, una primera part força ràpida amb grans dolines sobre terreny semiobert molt desnivellat donava pas a una segona part, mitjançant una tirada llarga, de bosc en vessant amb microrrelleu i algunes formacions rocoses. Calia trepitjar el fre en entrar-hi i saber generalitzar els elements de relleu, tot saltant d'una referència a la següent fins a atacar el control. Els resultats ho diuen: la novatada va poder amb els CAT; en Ferran en una categoria molt superior a la seva habitual i l'Aleu i jo a H21A. En canvi, en Tommi, tot i lamentar algun error, es va colar al 3er lloc de la categoria H21E.

15 juliol. Stonah. Llarga distància: el plaer absolut i l'esgotament

La cursa del segon dia va ser la més dura i també la més tècnica amb diferència. Els recorreguts tenien una sèrie de tirades llargues per un bosc penetrable però amb força desnivell i amb multitud de detalls de relleu i de microrrelleu, en especial depressions. Realment, tot i arribar esgotats a meta, en part per la calor sufocant, va ser tot un plaer córrer per aquests terrenys, on sovint calia aturar-se per llegir bé per on s'estava passant. L'aspecte negatiu d'aquest dia i de l'anterior va ser la dificultat de córrer per un bosc de sòl força irregular, sovint predregós, rocallós, o amb forats, fet que provoca, a vegades, no fixar-se prou en el mapa.

Tots vam millorar la nostra cursa respecte el dia anterior. Especialment brillant va ser la cursa d'en Tommi, amb "1 error d'un minut", que li va fer posar-se líder destacat de la competició, per davant d'especialistes en terreny kàrstic.

16 juliol. Rovtarica. Distància escurçada: a la tercera va la vençuda!

La darrera etapa vam tenir la sort de poder córrer en un dels terrenys del recent competit EYOC (on un bon grapat de juvenils catalans s'hi havien deixat la pell pocs dies abans).
Amb sortida a la caça, en un terreny més ràpid, però no fàcil, els catalans vam gaudir com pocs cops lliscant per aquell bosc solcat de depressions. Quin plaer!!! A tots tres ens van sortir bones curses, demostrant que els anteriors dies havíem après la lliçó. En Tommi va córrer relaxat i tot i no guanyar l'etapa, la gran diferència adquirida en les anteriors li va permetre guanyar la OOCup 2006 amb comoditat.

En definitiva, una competició que ens ha permés adquirir una experiència que ben segur serà palesa a les pròximes competicions (almenys ho intentarem), tot plegat en el magnífic escenari del bonic i hospitalari país muntanyós d'Eslovènia; un lloc on m'hi tornaran a veure, puc prometre! De fet, l'any que ve l'OrieenteeringOnline serà una competició de 5 etapes. No us la perdeu!

Resultats

M20 (8)

1 39 Jirka Mališ NP Team 39:30 1 1:11:39 1 52:26 2:43:35
37 Ferran Rigual Catalonia National Tea mp 2:50:22 8 1:18:31

M21A (28)

1 52 Frisk Björn Pargas IF 39:37 2 1:32:59 5 1:00:23 3:12:59
8 46 Eduard Garcia Catalonia National Tea 48:14 10 1:36:53 9 1:08:16 3:33:23
24 76 Aleu Agulló Catalonia National Tea 54:40 21 2:05:22 26 1:21:32 4:21:34

M21E (24)

1 95 Tommi Tölkkö Kalevan Rasti 36:11 2 1:21:37 1 56:17 2:54:05

La meva cursa

En aquest apartat us explico com va ser la meva cursa de la tercera etapa (Rovtarica), fita a fita. En el mapa adjunt podeu veure el meu recorregut dibuixat en blau.
Fita 1: El meu objectiu era no perdre (i si podia, avançar) al tio que sortia 15 segons abans meu, sense fer cap error per culpa d'estar pendent d'ell. Ho vaig aconseguir anant una mica per sobre d'ell al vessant, passant per sobre de la depressió i utilitzant el creuament de camins com a punt d'atac.
Fita 2: La meva idea inicial era seguir el sender que anava per sobre a la dreta per després baixar, però en veure que pujava massa vaig decidir deixar-lo i rodejar la gran clariana per la dreta, quedant-me a la part de baix del vessant. Mentrestant, vaig aconseguir adelantar el meu adversari. En creuar el corriol vaig començar a pujar pel pendent ja que el control era a la divisòria.
Fita 3: Vaig perdre alguns segons, doncs vaig pujar i baixar innecessàriament pel vessant i a més em vaig parar a pocs metres de la fita, buscant en un dels forats que hi havia abans. Tot i així, vaig "enganxar" a un altre corredor que havia sortit abans.
Fita 4: Com que sabia cap a on havia de sortir i les pujades no se'm donen malament, vaig apretar cap a la 4, que era fàcil, i saltant a la depressió i a la clarianeta vaig arribar al petit tàlveg abans que els meus perseguidors. Aquest va ser el meu únic millor parcial.
Fita 5: En el meu afany per distanciar-me dels de darrere, vaig ofuscar-me massa en pujar i pujar apretant fort per atacar la fita des de dalt, quan el millor era atacar-la pel corriolet que hi passa aprop. Així, en entrar a la zona tècnica vaig haver de trepitjar massa el fre i vaig perdre mig minut. Tot i així, ja no vaig veure a ningú més en força estona.
Fita 6: Tirada semillarga. L'opció bona era atravessar el verd pel pas i seguir pel camí però jo vaig decidir anar per baix, amb un tram de camí també. El temps, però, el vaig perdre al final, perquè en atacar la fita no vaig llegir bé i vaig pujar massa; quan me'n vaig adonar vaig baixar però ja m'havia passat la depressió bona i vaig haver de recular. Total, uns 2 minuts d'error. Tot i així estic content perquè em vaig adonar i corregir de l'error bastant ràpid, cosa que no passa sovint i menys en aquests terrenys, i vaig tenir la mateixa sensació en altres moments de la cursa. Aquí vaig veure un txec que havia sortit 3 minuts abans.
Fita 7: Vaig perdre uns segons. Em vaig parar abans de la fita, a pocs metres, fins que vaig llegir la clariana allargada i vaig comprendre que tenia la fita davant a la dreta.
Fita 8: Nou petit error. Volia vorejar per la dreta les grans dolines i una mica més i vorejo la que hi havia per sobre d'elles. Per sort em vaig adonar a temps que no em quadrava i vaig rectificar.
Fita 9: Vaig utilitzar la carena i després les dolines com a elements d'orientació. Des del collet entre les depressions s'atacava amb seguretat el control.
Fita 10: Vaig perdre una mica més d'un minut en aquesta fita. Al principi anava molt bé per la carena a buscar el corriol però un error paral·lel un cop a aquest va fer que per poc anés a buscar la fita al turonet del costat. Per sort, em vaig adonar ràpidament i vaig recular cap al lloc correcte.
Fita 11: Ràpid cap al camí, vaig seguir aquest i vaig passar entre les depressions per poder atacar la pedra baixant pel vessant. No em va caldre fixar-me en la depressió que hi havia a baix com a referència "a posteriori" perquè de seguida es veia la fita.
Fita 12: Abans de pinçar la 11 no vaig llegir que hi havia pujada cap a la 12, només vaig llegir la direcció que havia de seguir. Això va provocar que baixés massa (era el més fàcil) i després hagués de remuntar per anar a trobar-la, cosa que em va fer perdre uns segons més.
Fita 13: La primera part cap a la 13 feia baixada per un terreny molt fàcil i no vaig llegir massa fins poc abans de creuar la carretera. Havent-la creuat, vaig encarar l'esperó, en diagonal fins al segon esperó i la depressioneta, i a buscar el collet fins al foradet. Quin plaer córrer per aquest bosc!
Fita 14: La 14 podia presentar el dubte de si donar la volta o passar pel collet. Això darrer vaig fer i crec que vaig encertar. Però baixar fins a la fita se'm va fer molt llarg, i els darrers metres anava massa lent, insegur.
Fita 15: En canvi cap a la 15 era millor vorejar el turó tot pujant; passar pel collet i atacar des del tàlveg, a tota castanya!
Fita 16: Tot i que vaig començar bé, tornant a passar per llocs coneguts, cosa que donava seguretat, en acostar-me a la fita vaig perdre la concentració i vaig pedre uns segons a la vora de la fita.
Fita 17: La mateixa desconcentració es va agreujar anant a la següent. Vaig gastar massa temps plegant el mapa (temps que no vaig invertir en llegir) i reconcentrar-me em va fer perdre uns segons. A més, el pujolet era molt suau i no es veia fins que no te l'havies menjat.
Fita 18: Vaig arriscar massa en aquesta fita. Un cop seguits els camins, vaig saltar el coll, i vaig atacar-la no des d'un punt fix i conegut sinó que vaig anar baixant en diagonal pel bosc brut de sotabosc fins a entrar al bosc de verd 1, que era molt espès i molt fosc. Tot i així, vaig encertar i la vaig trobar ràpid.
Fita 19: Vaig sortir del verd tan ràpid com vaig poder i atravessar el blanc sense perdre massa alçada buscant el camí que m'havia de dur cap a dalt i, des de la bifurcació, passar per la despressioneta i anar a buscar la fita amunt. Quan ja l'anava a trobar em vaig trobar en Tommi.
Fita 20: Junts (però ell davant, òbviament) vam fer cap a la següent. Però el bosc espès i algunes deficiències en el mapa van fer que perdés més d'un minut a les rodalies de la fita. Tant el límit de vegetació com els aiguamolls estaven dibuixats de manera dubtosa.
Fita 21, 22 i meta: Sortint d'ella vaig veure al txec que venia com una bala i vaig pensar "que no m'adelanti" i vaig volar cap a la darrera fita i la meta, sense complicacions tècniques.

Mapes a album.orientacio.org/thumbnails.php?album=4

Link competició www.hattrickpoli.com/cup/

Crònica per Eduard Garcia